Ja que estic de llibres, us comento el darrer que he llegit. Es tracta de “Pasaje al paraíso” de Michael Connelly. És una novel·la negra, ja n’he llegit unes quantes d’aquest detectiu, en Harry Bosch. Al detectiu li toca el cas de la mort d’un productor de pel·lícules porno, que troben al maleter del seu Rolls-Royce amb dos trets al cap. És una novel·la entretinguda, per passar una bona estona.

Ya que estoy de libros, os comento el último que he leído. Se trata de “Pasaje al paraíso” de Michael Connelly. Es una novela negra, ya he leído unas pocas de este detectiva, Harry Bosch. Al detective le toca el caso de la muerte de un productor de películas porno, que encuentran en el maletero de su Rolls-Royce con dos tiros en la cabeza. Es una novela entretenida, para pasar un buen rato.

Un altre dels llibres que he llegit i que m’ha encantat és “si menges una llimona sense fer ganyotes” d’en Sergi Pàmies. Són 20 contes on s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emociones comunes. Us el recomano.

Otro de los libros que he leído y que me ha encantado es “si menges una llimona senser fer ganyotes” de Sergi Pàmies. Son 20 cuentos donde se mezclan situaciones de cada día que profundizan en emociones comunes. Os lo recomiendo.

La Rosa m’ha convidat a una altra cadena, es tracta de transcriure la 5a linea de la pàgina 161 del llibre que tinguis a mà. Doncs del llibre que estic llegint ara, la 5a linea de la pàgina 161 diu: “Uno de los ayudantes de Julia entró llevando una carpeta con sujetapapeles.”

No ajuda gaire aquesta frase per saber de què va el llibre. “Alguien te observa” de Karen Rose,  va guanyar el premi RITA a la millor novel.la romàntica amb suspense que concedeix l’Associació d’Autors de Novela Romàntica d’Estats Units, com podeu suposar és una novela molt toba però que m’està agradant, ja veurem si l’intriga continua fins al final.

Deixo aquesta cadena oberta per a qui tingui ganes de seguir-la.

O no escric res o tinc moltes coses a dir, i és que no puc deixar passar de recomanar-vos el llibre “cometas en el cielo” de Khaled Hosseini, és una veritable delicia, un llibre dels que agraden a tothom. Feia temps que no llegia res semblant.

O no escribo nada o debo deciros muchas cosas, y es que no puedo dejar de recomendar el libro ” cometas en el cielo ” de Khaled Hosseini, es una verdadera delicia, un libro de los que gustan a todo el mundo. Hacia tiempo que no leia nada parecido.

He acabat el llibre “Romance de ciego”, escrit per Ángeles de Irisarri, és una novel·la històrica, ambientada en la Saragossa de finals del segle XIX. Una important família assisteix als importants descobriment de l’época (l’arribada del ferrocarril, la llum elèctrica, la radio, el cinema), en aquest ambient dues germanes bessones es veuen obligades a afrontar molts prejudicis tant de la societat com de la seva pròpia família.  Feia temps que no gaudia tant amb un llibre, us el recomano.

He acabado el libro “Romance de ciego”, escrito por Ángeles de Irisarri, se trata de una novela histórica, ambientada en la Zaragoza de finales del siglo XIX. Una importante familia asiste con expectación a los importantes descubrimientos de la época (la llegada del ferrocarril, la luz eléctrica, la radio, el cine), en este ambient  dos hermanas gemelas se verán obligadas a afrontar muchos prejuicios tanto de la sociedad como de su propia familia. Hace tiempo que no disfrutaba tanto con un libro, os lo recomiendo.

He acabat el darrer premi Ramon Llull, es titula Tigres i és d’en Gabriel Janer. És una novela que narra l’origen i la consolidació d’una saga de banquers al llarg de quasi un segle, des del llegendari emprenedor que va crear l’empresa fins al darrer membre que mor després d’una tèrbola i tempestuosa nit de sexe.

Em costa dir si m’ha agradat o no, m’agrada com està escrit però penso que es fa abús del detall escabrós de les relacions personals dels personatges (em costa creure que cap dels personatges hagi tingut una relació normal), així que no sé que dir. Sort que ara estic llegint un altre llibre que aquest sí que m’agrada i molt, el resum fins d’aquí a molts dies perquè em falten moltes pàgines per acabar-lo.

He acabado el último premio Ramon Llull, se titula  Tigres y es de Gabriel Janer. Es una novela que narra el origen y la consolidación de una saga de banqueros a lo largo de casi un siglo, desde el lengendario emprededor que creó la empresa hasta el último miembro que muer después de una turbia y tempestuosa noche de sexo.

Me cuesta decir si me ha gustado o no, me gusta como está escrito pero creo que se abusa de detalles escabrosos de las relaciones personales de los personajes (me cuesta creer que ninguno de los personajes haya tenido una relación normal), así que no se que decir. Menos mal que ahora estoy leyendo otro libro que este sí que me gusta y mucho, el resumen dentro de muchos días porque me faltan muchas páginas para acabarlo.

Aprofitant la setmana que hem estat de vacances i la meva vagància pel que fa a la realització de labors he acabat dos llibres. Un és “Todo bajo el cielo” de la Matilde Asensi, aquest és un llibre que esperava amb molta espectació perquè segueixo l’obra de l’autora, però aquest no ha complert amb les meves expectatives i l’he trobat una mica fluixet. També he llegit “Fortalesa Digital” de Dan Brown i aquest, per contra, m’ha agradat força, potser perquè m’havien dit que no valia res i esperava menys, l’he trobat força entretingut, per passar una bona estona sense demanar res més.

     

Aprovechando la semana que hemos estado de vacaciones y mi vagancia en materia de labores, he acabado dos libros. Uno es “Todo bajo el cielo” de Matilde Asensi, este es un libro que esperaba con mucha expectación porque sigo la obra de la autora, pero no ha cumplido con mis expectativas y lo he encontrado un poco flojito. También he leido “Fortaleza digital” de Dan Brown y este, al contrario, me ha gustado bastante, quizás porque me habian dicho que no valia nada y esperaba menos, lo he encontrado bastante entretenido, para pasar un buen rato sin pedir nada más.

perquè l’Èlia ha estat malaltona amb febre, dona per fer moltes coses, totes aquelles coses que sempre deixes per un altre dia: depilar-se, acabar un llibre, acabar labors, cuinar un postre especial, etc.

Aquest és el llibre que he acabat, es diu “Blau de prússia” d’Albert Villaró. Es tracta d’una novel·la policiaca, que trascorre a l’Andorra contemporània, potser és l’única cosa que m’ha fet gràcia, ha estat com fullejar un diari d’Andorra, per la resta trobo que és un llibre bastant fluixet, tot i que ha tingut un premi.

Demà penjaré fotos de les labors que he avançat/acabat.

 

porque Èlia ha estat enferma con fiebre, da para muchas cosas, todas aquellas que siempre dejas para otro día: depilarse, acabar un libro, acabar labores, cocinar un postre especial, etc.

Este es el libro que he acabado, se titula “Azul de Prusia” de Albert Villaró. Se trata de una novela policiaca, que pasa en la Andorra contemporanea, quizás esta es la unica cosa que me ha hecho gracia, ha sido como ojear un diario de Andorra, por lo demás creo que es un libro bastante flojo, aunque le han dado un premio.

Mañana colgaré fotos de las labores que he avanzado/acabado.

Comparto amb l’afició pel punt de creu l’afició per la lectura. He acabat la novela “El abanico de seda” de See Lisa. Es tracta de l’amistad entre les petites Lirio Blanco, filla d’una humil família de campesins i, Flor de Nieve, d’una ascendència social molt diferent. Les dues nenes, a través d’un pacte ancestral en el que les declaren germanes bessones, creixen juntes i el seu vincle dura tota la vida. Per tal d’escapar de la férrea autoritat masculina es comuniquen a través del “nu shu” que era un llenguatge secret que van inventar les dones per comunicar-se lliurement entre sí.

Feia temps que no llegia un llibre que m’agradés tant i que em deixés una impresió que crec serà difícil d’oblidar. Us el recomano.

 

Comparto con la afición del punto de cruz la afición por la lectura. He acabado la novela “el abanico de seda” de See Lisa. Se trata de la amistad entre las pequeñas Lirio Blanco, hija de una humilde familia de campesinos y Flor de Nieve, de una ascendencia social muy diferente. Las dos niñas, a traves de un pacto ancestral en el que se declaran hermanas gemelas, crecen juntas y su vínculo dura toda la vida. Para escapar de la ferrea autoridad masculina se comunican a traves del “nu shu” que era un lenguaje secreto que se inventaron las mujeres para comunicarse libremente entre si.

 Hacia tiempo que no leia un libro que me gustara tanto y que me dejara una impresión que creo será dificil de olvidar. Os lo recomiendo.

�