Una altra novel·la que he llegit recentment és Firmin, de Sam Savage, és la història d’un ratolí culte, nascut al sotan d’una llibreria i que va aprendre a llegir devorant les pàgines d’un llibre. És un llibre original i divertit, suficient per passar una bona estona, sense més.

Otra novela que he leído recientemente es Firmin, de Sam Savage, se trata de la historia de una rata culta, nacida en el sótano de una libreria, que aprendió a leer devorando las páginas de un libro. Es un libro original y divertido, sin más, suficiente para pasar un buen rato.

Vista la meva inproductivitat en matèria de labors, produïda per un excès de feina, una al·lèrgia pessadíssima que ha acabat en conjuntivits i una bona dosi d’estrès, he acordat abandonar-me a un dels meus plaers favorits, la lectura, una teràpia sempre efectiva. 

En aquest cas, la segona novel·la de Khaled Hosseini (l’autor de Cometas en el cielo) és diu “Mil soles espléndidos” i tot i que m’he fet un tip de plorar, ha estat per mi una autèntica revelació. El llibre explica la conmovedora història d’amistat entre dues dones afganes de origens molt diferents que es troben amb el mateix destí. És un molt bon reflexe de totes les convulsions que ha viscut l’Afganistan en el darrers trenta anys i que, com a mínim a mi, em fa donar les gràcies per no haver nascut en un país com aquest on les dones estan reduïdes a la mínima condició humana.

Gràcies Guillem per haver-me regalat aquest llibre, sempre em dius que és molt difícil regalar un llibre i aquest cop l’has encertat de ple.

Vista mi improductividad por lo que a labores se refiere, debida a un exceso de trabajo, una alergia pesadísima que ha acabado en conjuntivitis y una buena dosis de estres, he decidido abandonarme a uno de mis placeres favoritos, la lectura, una terapia siempre efectiva.

En este caso, la segunda novela de Khaled Hosseini (el autor de Cometas en el cielo) se titula “Mil soles espléndidos” y aunque me he pegado un hartón de llorar, me ha encantado. El libro explica la conmovedora historia de amistad entre dos mujeres afganas de origenes muy diferentes que se encuentran con el mismo destino. Es un fiel reflejo de todas las convulsiones que ha vivido Afganistán en los últimos trenta años. Doy gracias por no haber nacido en un país como ese donde las mujeres estan reducidas a la mínima condición humana.

Gracias Guillem por haberme regalado este libro, siempre me dices que es muy dificil regalar un libro y esta vez la has acertado de lleno.

Fa dies que no comento res de les meves lectures, tot i que acabo de llegir un llibre que esperava amb impaciència, és “El juego del ángel” d’en Carlos Ruiz Zafón. Amb “La sombra del viento” vaig descobrir aquest autor i he llegit totes les seves novel·les que, tot i catalogar-se en el génere juvenil, m’han encantat. Per això esperava aquesta nova novel·la que no m’ha decebut de cap manera, l’espera ha valgut la pena.

Hace días que no comento nada de mis lecturas, eso que he acabado de leer un libro que esperaba com impaciencia, se trata de “El juego del ángel” de Carlos Ruiz Zafón. Con “La sombra del viento” descubrí a este autor y he leido todas sus novelas que, aunque se catalogan en el género juvenil,  me han encantado. Por eso esperaba esta nueva novela de la que solo puedo decir que no me ha decepcionado en absoluto, la espera ha valido la pena.

I com que sembla que aixó de lo juvenil/infantil em va, doncs m’he comprat el llibre “Princesas olvidadas o desconocidas” de Philippe Lechermeier. Són petites anotacions molt divertides sobre princeses, amb unes il·lustracions moníssimes. Una cucada de llibre.

Y como parece que esto de lo juvenil/infantil me va, me he comprado el libro “Princesas olvidadas o desconocidas” de Philippe Lechermeier. Se trata de pequeñas anotaciones muy divertidas sobre princesas, con unas ilustraciones monísimas. Una cucada de libro.

Fa dies que no comento el que estic llegint, la veritat és que no és gaire però val la pena comentar “El niño del pijama de rayas” , és un llibre que es llegeix molt ràpid i que m’ha agradat molt, per la seva simplicitat i pel seu missatge.

També he llegit “Crepúsculo” que és la història d’amor entre un vampir i una adolescent. És entretingut però sense més. És una trilogia i crec que no  llegiré la resta.

Es nota que estic de vacances, he aprofitat que em quedaven uns dies per quedar-me amb la nena aquesta setmana que no hi ha escola, així estic amb ella i aprofito per descansar una mica, clar que aixó de descansar no està tant clar, però he pogut acabar el llibre que estava llegint i ara que la nena dorm aprofito per ficar al dia el blog que el tenia una mica abandonat.

El llibre que he llegit es diu “gafas de sol para días de lluvia” de Mamen Sánchez. Segons la seva autora és el conte de la Ventafocs però en versió actual. Personalment m’ha encantat. Moltes  gràcies a la meva companya de despatx Rosa que no fa més que devorar llibres i que em recomana llibres tan agraït i fàcils de llegir com aquest.

Se nota que estoy de vacaciones, he aprovechado que me quedaban unos días para quedarme con la nena esta semana que no hay colegio, así estoy con ella y aprovecho para descansar un poco, claro que eso del descanso no está tan claro, pero he podido acabar el libro que estaba leyendo y ahora que la niña duerme aprovecho para poner al día el blog que lo tengo un poco abandonado.

El libro que he leído se titula “gafas de sol para días de lluvia” de Mamen Sánchez. Segun su autora es el cuento de Cenicienta pero en versión actual. Personalmente me ha encantado. Muchas gracias a mi compañera de despacho Rosa que no para de devorar libros y que me recomienda libros tan agradecidos y fáciles de leer como estos.

Ja que estic de llibres, us comento el darrer que he llegit. Es tracta de “Pasaje al paraíso” de Michael Connelly. És una novel·la negra, ja n’he llegit unes quantes d’aquest detectiu, en Harry Bosch. Al detectiu li toca el cas de la mort d’un productor de pel·lícules porno, que troben al maleter del seu Rolls-Royce amb dos trets al cap. És una novel·la entretinguda, per passar una bona estona.

Ya que estoy de libros, os comento el último que he leído. Se trata de “Pasaje al paraíso” de Michael Connelly. Es una novela negra, ya he leído unas pocas de este detectiva, Harry Bosch. Al detective le toca el caso de la muerte de un productor de películas porno, que encuentran en el maletero de su Rolls-Royce con dos tiros en la cabeza. Es una novela entretenida, para pasar un buen rato.

Un altre dels llibres que he llegit i que m’ha encantat és “si menges una llimona sense fer ganyotes” d’en Sergi Pàmies. Són 20 contes on s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emociones comunes. Us el recomano.

Otro de los libros que he leído y que me ha encantado es “si menges una llimona senser fer ganyotes” de Sergi Pàmies. Son 20 cuentos donde se mezclan situaciones de cada día que profundizan en emociones comunes. Os lo recomiendo.

La Rosa m’ha convidat a una altra cadena, es tracta de transcriure la 5a linea de la pàgina 161 del llibre que tinguis a mà. Doncs del llibre que estic llegint ara, la 5a linea de la pàgina 161 diu: “Uno de los ayudantes de Julia entró llevando una carpeta con sujetapapeles.”

No ajuda gaire aquesta frase per saber de què va el llibre. “Alguien te observa” de Karen Rose,  va guanyar el premi RITA a la millor novel.la romàntica amb suspense que concedeix l’Associació d’Autors de Novela Romàntica d’Estats Units, com podeu suposar és una novela molt toba però que m’està agradant, ja veurem si l’intriga continua fins al final.

Deixo aquesta cadena oberta per a qui tingui ganes de seguir-la.

O no escric res o tinc moltes coses a dir, i és que no puc deixar passar de recomanar-vos el llibre “cometas en el cielo” de Khaled Hosseini, és una veritable delicia, un llibre dels que agraden a tothom. Feia temps que no llegia res semblant.

O no escribo nada o debo deciros muchas cosas, y es que no puedo dejar de recomendar el libro ” cometas en el cielo ” de Khaled Hosseini, es una verdadera delicia, un libro de los que gustan a todo el mundo. Hacia tiempo que no leia nada parecido.

He acabat el llibre “Romance de ciego”, escrit per Ángeles de Irisarri, és una novel·la històrica, ambientada en la Saragossa de finals del segle XIX. Una important família assisteix als importants descobriment de l’época (l’arribada del ferrocarril, la llum elèctrica, la radio, el cinema), en aquest ambient dues germanes bessones es veuen obligades a afrontar molts prejudicis tant de la societat com de la seva pròpia família.  Feia temps que no gaudia tant amb un llibre, us el recomano.

He acabado el libro “Romance de ciego”, escrito por Ángeles de Irisarri, se trata de una novela histórica, ambientada en la Zaragoza de finales del siglo XIX. Una importante familia asiste con expectación a los importantes descubrimientos de la época (la llegada del ferrocarril, la luz eléctrica, la radio, el cine), en este ambient  dos hermanas gemelas se verán obligadas a afrontar muchos prejuicios tanto de la sociedad como de su propia familia. Hace tiempo que no disfrutaba tanto con un libro, os lo recomiendo.

He acabat el darrer premi Ramon Llull, es titula Tigres i és d’en Gabriel Janer. És una novela que narra l’origen i la consolidació d’una saga de banquers al llarg de quasi un segle, des del llegendari emprenedor que va crear l’empresa fins al darrer membre que mor després d’una tèrbola i tempestuosa nit de sexe.

Em costa dir si m’ha agradat o no, m’agrada com està escrit però penso que es fa abús del detall escabrós de les relacions personals dels personatges (em costa creure que cap dels personatges hagi tingut una relació normal), així que no sé que dir. Sort que ara estic llegint un altre llibre que aquest sí que m’agrada i molt, el resum fins d’aquí a molts dies perquè em falten moltes pàgines per acabar-lo.

He acabado el último premio Ramon Llull, se titula  Tigres y es de Gabriel Janer. Es una novela que narra el origen y la consolidación de una saga de banqueros a lo largo de casi un siglo, desde el lengendario emprededor que creó la empresa hasta el último miembro que muer después de una turbia y tempestuosa noche de sexo.

Me cuesta decir si me ha gustado o no, me gusta como está escrito pero creo que se abusa de detalles escabrosos de las relaciones personales de los personajes (me cuesta creer que ninguno de los personajes haya tenido una relación normal), así que no se que decir. Menos mal que ahora estoy leyendo otro libro que este sí que me gusta y mucho, el resumen dentro de muchos días porque me faltan muchas páginas para acabarlo.