Seguint unes instruccions que he trobat a internet he fet aquesta pulsera a l’Èlia. Evidentment ha estat super contenta de tenir aquesta peça exclusiva de joieria.

Siguiendo unas instrucciones encontradas en internet he tejido esta pulsera a Èlia. Evidentemente ha estado muy contenta de tener esta pieza exclusiva de joyeria.

Cu, cuuuuuu !!

Aquest és el nou amigurumi produït el cap de setmana, aprofitant l’estada a casa perquè la Clara te la varicel·la (i jo també l’he agafada, sort que fa poc que em vaig vacunar i no m’ha agafat gens de forta). Els gerros de ceràmica els ha fet la meva germana gran, guapos oi ?

I així està la pobre Clara

Este es el nuevo amigurumi producido el fin de semana, aprovechando la estancia en casa porque Clara tiene la varicela ( y yo también la he cogido, menos mal que hace poco que me vacuné y no me ha cogido fuerte). Los jarrones de cerámica los ha hecho mi hermano mayor ¿os gustan?

La pobre Èlia no té ninos així que ha de recòrrer a la seva sacrificada germaneta per poder passejar algú al cotxet de nines.

La pobre Èlia no tiene muñecos así que tiene que recorrer a su sacrificada hermanita para poder pasear a alguien en el cochecito para muñecas.

Quan l’àvia del meu marit va decidir deixar el pis que tenia a Andorra es va desfer de pràcticament totes les coses, algunes les va regalar, i jo vaig ser l’afortunada de rebre aquesta caixa, plena, plena, plena de tresors

Són testimonis de tota la seva vida i de la seva família, com per exemple, la seva camisa de dormir de la nit de noces, de batista brodada a mà

O els guants de ganxet

La canastilla de bebé, brodada a mà sobre seda natural

Un munt de tapetes i complements fets a ganxet

Els barrets de dormir d’alguna avantpassada, fets de fines puntes enganxades les unes amb les altres

I la meva peça preferida, un vel de núvia, també d’alguna avantpassada, brodat a mà sobre tul

Hi ha més coses però m’he quedat sense bateria a la càmera. Us podeu imaginar com estic de contenta aquest aquest petit/gran tresor ? MOLTES GRÀCIES MAMÉ, és un honor per mi que m’hagis triat com a successora d’aquestes meravelles, no dubtis en què li dono el merescut valor que tenen.

Cuando la abuela de mi marido decidió dejar el piso que tenía en Andorra tuvo que desprenderse de casi todo lo que tenía, algunas cosas las regaló y yo fuí la afortunada de recibir esta caja,  repleta de tesoros. Testimonio de toda una vida, hay por ejemplo guantes a ganchillo, un ajuar de bebé bordado a mano sobre seda natural, su camisa de dormir de la noche de bodas, bordada sobre batista a mano, muchos tapetitos a ganchillo, unos gorros para dormir hechos con pequeñas puntillas unidas entre sí, y mi pieza favorita: un velo de novia bordado a mano sobre tul. Hay muchas más cosas pero me he quedado sin bateria. ¿os podeís imaginar lo contenta que estoy con este pequeño/gran tesoro? MUCHAS GRACIAS MAMé por haber pensado en mí para que heredara estas maravillas, no dudes en que sé darle el merecido valor que tiene.¼/p>

Aixó comença a semblar una invasió, aquest matí he trobat aquest porquet a la vitrina del menjador

els altres amigurumis l’han acollit molt bé, estan pensant en formar un grup musical.

Si us agrada el patró el podeu trobar aquí.

Esto empieza a parecer una invasión, esta mañana he encontrado este cerdito en la vitrina del comedor los otros amigurumis lo han acogido muy bien, estan pensando en formar un grupo musical. Si os gusta podeís encontrar el patrón aquí.

Desprès de passar un cap de setmana pegada a la màquina de cosir l’Èlia va acomplir el seu somni de tenir una disfressa de princesa (aixó diu ella perquè amb aquestes ales !! i és que posats a fer s’ha penjat tot el que tenia i més no perquè no l’hem deixat). Jo també estic contenta perquè feia molt temps que no cosia res de roba i trobo que m’ha quedat força bé (modesta, eh ?)

Después de pasar un fin de semana pegada a la máquina de coser Èlia pudo cumplir su sueño de tener un disfraz de princesa (eso dice ella porque con esas alas !! y es que puestos a hacer se ha colgado todo lo que tenía y no se ha colgado nada más porque no le hemos dejado). Yo también estoy contenta porque hacía mucho tiempo que no cosia nada de ropa y encuentro que me ha quedado bastante bien (modesta, eh ?)

Sempre m’havia agradat aquest tipus de labor però mai havia trobar la llançadera per fer-la (no se si es diu exactament així). Fa uns 4 anys vam fer una escapadeta a Madrid i a l’aparador d’una merceria en vaig veure una, la vam comprar i a provar s’ha dit. El resultat un desastre, no vaig aconseguir fer res, però el meu home és molt manetes i li encanta provar-ho tot així que em va desafiar i va aconseguir fer aquesta meravella, oi que és mono ?

Siempre me ha gustado este tipo de labor pero no tenía la lanzadera para hacerla. Hace unos 4 años hicimos una excursión a Madrid y en el escaparate de una merceria vi una, la compramos y a probar se ha dicho. El resultado un desastre, no conseguí hacer nada, pero mi marido es un manitas y le encanta probarlo todo así que me desafió y consiguió hacer esta maravilla ¿verdad que es bonito?