La Rakel del blog Mis labores de patchwork ha ofert, per celebrar les 20.000 visites del seu blog, un regalet a les 20 primeres persones que li enviessin un missatge i jo he estat una de les afortunades. Mireu quin ratolí més mono ens ha enviat, a més d’últil, perquè es un coixinet per les agulles que es posa al dit. Moltes gràcies Rakel, ha estat tot un plaer rebre aquest detall.

La Rakel del blog Mis labores de patchwork ha ofrecido, para celebrar les 20.000 visitas de su blog, un regalito a las 20 primeras personas que le enviaran un mensaje y yo he sido una de las afortunadas. Mirad que ratoncito más mono nos ha enviado, además útil, porque es ujn cojincito para las agujas que se pone en el dedo. Muchas gracias Rakel, ha sido un placer recibir este detalle.

Es nota que estic de vacances, he aprofitat que em quedaven uns dies per quedar-me amb la nena aquesta setmana que no hi ha escola, així estic amb ella i aprofito per descansar una mica, clar que aixó de descansar no està tant clar, però he pogut acabar el llibre que estava llegint i ara que la nena dorm aprofito per ficar al dia el blog que el tenia una mica abandonat.

El llibre que he llegit es diu “gafas de sol para días de lluvia” de Mamen Sánchez. Segons la seva autora és el conte de la Ventafocs però en versió actual. Personalment m’ha encantat. Moltes  gràcies a la meva companya de despatx Rosa que no fa més que devorar llibres i que em recomana llibres tan agraït i fàcils de llegir com aquest.

Se nota que estoy de vacaciones, he aprovechado que me quedaban unos días para quedarme con la nena esta semana que no hay colegio, así estoy con ella y aprovecho para descansar un poco, claro que eso del descanso no está tan claro, pero he podido acabar el libro que estaba leyendo y ahora que la niña duerme aprovecho para poner al día el blog que lo tengo un poco abandonado.

El libro que he leído se titula “gafas de sol para días de lluvia” de Mamen Sánchez. Segun su autora es el cuento de Cenicienta pero en versión actual. Personalmente me ha encantado. Muchas gracias a mi compañera de despacho Rosa que no para de devorar libros y que me recomienda libros tan agradecidos y fáciles de leer como estos.

La família amigurumi també ha crescut, aquest cap de setmana ha arribat un eriçó okupa, alertat pels altres amigurumis que li han dit que els tractem molt bé, doncs ha decidit instal·lar-se a casa nostra, clar que li hem posat condicions, s’haurà de tallar els cabells

La familia amigurumi también ha crecido, este fin de semana ha llegado un erizo okupa, alertado por los otros amigurumis que le han dicho que los tratamos muy bien ha decidio instalarse en nuestra casa, claro que lo hemos puesto condiciones, tendrá que cortarse el pelo

El divendres passat va nèixer el Joan, ara el més petit de la família. És fill de la meva neboda gran i sembla que ens possem d’acord per tenir bebés. Ella té un altre nen, el Jordi, que va nèixer quatre mesos després que l’Èlia, i ara el Joan que serà una mica més gran que la Clara. No és passió de tieta, però és una veritable monada veritat ? a més no fa més que menjar i dormir tot el dia, malgrat els mimos insistents del seu germà i cosina

El viernes pasado nació Joan, ara el más pequeño de la família. Es el hijo de mi sobrina mayor y parece que con ella nos ponemos de acuerdo para tener bebés. Ella tiene otro niño, Jordi, que nació cuatro meses después que Elia, y ahora Joan que será un poco mayor que Clara. No es pasión de tia pero es una verdadera monada ¿verdad? además solo come y duerme todo el día, pese a los mimos insistentes de su hermano y prima

He brodat aquesta bossa per a guardar el xumet de la Clara, és un brodat fàcil, dels que acabes en una nit. Darrerament només em van les coses fàcils

He bordado esta bolsita para guardar el chupete de Clara, es facilito, de los de bordar en una noche. Últimamente solo me van las cosas facilitas

Arreglant armaris vaig trobar aquest coixí que vaig fer a l’escola quan era petita. És un coixí rodó amb una nina de fieltre aplicada, sobre el vestit de la nina es pot llegir Laura, un dels noms de les meves nines. Fent compte enrera vol dir que fa més de 30 anys llargs que faig labors, uuffff ! aixó vol dir que soc bastant grandeta

Arreglando armarios encontré este cojín que hice en el colegio cuando era pequeña. Es un cojín redondo con una muñecha de fieltro aplicada. En el vestido de la muñeca se puede leer Laura, uno de los nombres de mis muñecas. Contando hacía atrás esto quiere decir que hace más de 30 años largos que hago labores, ufff! eso quiere decir estoy bastante granadita

Aquest cap de setmana he estat practicant de fer flors en ganxet, com aquestes

i com que al final no he aconseguit el que volia he acabat un pitet que estava brodant per la Clara.

Este fin de semana he estado practicando como hacer flores de ganchillo y como que al final no he conseguido lo que quería he acabado un babero que estaba bordando para Clara.

Ahir vam anar a veure una trobada de puntaires. La idea era doble, anar a omplir-se els ulls de treballs fabulosos i anar a trobar la Sara i la seva filla Ainhoa que hi participaven. Va ser una trobada càlida, pendent des de feia massa temps i que per fi s’ha materialitzat. La Sara estava fent un “drap” per cobrir una jerra, amb pedreria, i la petita Ainhoa una pulsera amb fils metal·litzats. Podeu veure el seu reportatge al blog de la Sara. Sort que ella va agafar fotos perquè jo, com quasi sempre, no tenia la càmera.

Aquesta trobada em va fer recordar un curs de punta al coixí que vaig fer fa molt de temps, el resultat van ser aquestes dues puntes que vaig cosir a unes tovalloles (el brodat a màquina del llaç també és meu). Com podeu veure el curs no va ser gaire productiu, penso que és un tipus de feina que no se’m dona gaire bé.

Ayer fuimos a ver un encuentro de encajeras. La idea era doble, ir a llenarnos los ojos de trabajos fabulosos e ir a encontrar a Sara y su hija Ainhoa que participaban. Fué un encuentro cálido, pendiente desde hacía demasiado tiempo y que por fin se ha materializado. Sara estaba haciendo un cubre jarra, con pedreria, mientras que la pequeña Ainhoa hacía una pulsera con hilos metalizados. Podeís ver su reportage en el blog de Sara. Menos más que ella tomó fotos porque yo, como casi siempre, no tenía la cámara.

Este encuentro me ayudó a recordar un curso de bolillos que seguí hace mucho tiempo. El resultado fueron estas dos puntas que cosí a unas toallas (el bordado a máquina del lazo también es mio). Como podeís ver el curso no fue muy productivo, creo que es una labor que no se me da muy bien.

Ja que estic de llibres, us comento el darrer que he llegit. Es tracta de “Pasaje al paraíso” de Michael Connelly. És una novel·la negra, ja n’he llegit unes quantes d’aquest detectiu, en Harry Bosch. Al detectiu li toca el cas de la mort d’un productor de pel·lícules porno, que troben al maleter del seu Rolls-Royce amb dos trets al cap. És una novel·la entretinguda, per passar una bona estona.

Ya que estoy de libros, os comento el último que he leído. Se trata de “Pasaje al paraíso” de Michael Connelly. Es una novela negra, ya he leído unas pocas de este detectiva, Harry Bosch. Al detective le toca el caso de la muerte de un productor de películas porno, que encuentran en el maletero de su Rolls-Royce con dos tiros en la cabeza. Es una novela entretenida, para pasar un buen rato.

Un altre dels llibres que he llegit i que m’ha encantat és “si menges una llimona sense fer ganyotes” d’en Sergi Pàmies. Són 20 contes on s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emociones comunes. Us el recomano.

Otro de los libros que he leído y que me ha encantado es “si menges una llimona senser fer ganyotes” de Sergi Pàmies. Son 20 cuentos donde se mezclan situaciones de cada día que profundizan en emociones comunes. Os lo recomiendo.

La Rosa m’ha convidat a una altra cadena, es tracta de transcriure la 5a linea de la pàgina 161 del llibre que tinguis a mà. Doncs del llibre que estic llegint ara, la 5a linea de la pàgina 161 diu: “Uno de los ayudantes de Julia entró llevando una carpeta con sujetapapeles.”

No ajuda gaire aquesta frase per saber de què va el llibre. “Alguien te observa” de Karen Rose,  va guanyar el premi RITA a la millor novel.la romàntica amb suspense que concedeix l’Associació d’Autors de Novela Romàntica d’Estats Units, com podeu suposar és una novela molt toba però que m’està agradant, ja veurem si l’intriga continua fins al final.

Deixo aquesta cadena oberta per a qui tingui ganes de seguir-la.